.
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 2
No amo
nada más, sino la sombra
viajera de una nube.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
¿Cómo haré para enganchar los trozos
desmenuzados, dispersos por la sala?
Esta mañana, se me ha roto la vida.
Corría tan aprisa que no he visto
el jabón en el suelo, he resbalado y ¡ay!,
me cayó de las manos. Así pasó.
No sé que hacer. Observo los trocitos,
desesperado. Querría reunirlos.
¡Son tantos! Y me veo pequeño en cada uno.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 2
No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Com ho faré per enganxar els pedaços
esmicolats, esparsos per la cambra?
Aquest matí se m’ha trencat la vida.
Corria tan de pressa que no he vist
el sabó a terra, he relliscat i ai!,
m’ha caigut de les mans. Així ha passat.
I ara no sé què fer. Miro els trossets,
desesperat. Voldria rejuntar-los.
Són tants! I a cada un em veig petit.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 2
No amo
nada más, sino la sombra
viajera de una nube.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
¿Cómo haré para enganchar los trozos
desmenuzados, dispersos por la sala?
Esta mañana, se me ha roto la vida.
Corría tan aprisa que no he visto
el jabón en el suelo, he resbalado y ¡ay!,
me cayó de las manos. Así pasó.
No sé que hacer. Observo los trocitos,
desesperado. Querría reunirlos.
¡Son tantos! Y me veo pequeño en cada uno.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 2
No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Com ho faré per enganxar els pedaços
esmicolats, esparsos per la cambra?
Aquest matí se m’ha trencat la vida.
Corria tan de pressa que no he vist
el sabó a terra, he relliscat i ai!,
m’ha caigut de les mans. Així ha passat.
I ara no sé què fer. Miro els trossets,
desesperat. Voldria rejuntar-los.
Són tants! I a cada un em veig petit.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
Hoy a las 23:28 por Lluvia Abril
» XI. SONETOS POETAS ESPAÑOLES SIGLO XX (VI)
Hoy a las 23:16 por Lluvia Abril
» POESÍA SOCIAL XIX
Hoy a las 23:12 por Lluvia Abril
» POEMAS SIDERALES ( Sol, Luna, Estrellas, Tierra, Naturaleza, Galaxias...)
Hoy a las 21:53 por Maria Lua
» POETAS LATINOAMERICANOS
Hoy a las 21:51 por Maria Lua
» 2014-05-16 A JOAN VINYOLI
Hoy a las 21:23 por Amalia Lateano
» 2014-05-24 ENCARGO
Hoy a las 21:20 por Amalia Lateano
» 2014-05-29 LAS TRENZAS
Hoy a las 21:16 por Amalia Lateano
» Berta Cardoso (Fado Faia)
Hoy a las 20:50 por Amalia Lateano
» CECILIA MEIRELES
Hoy a las 18:41 por Maria Lua