.
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 4
Las arañas hilaban
palacios de rey,
estancias que aprisionan
pasos de invierno.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Como en el cine, en que uno
se sienta en la butaca y ve
pasar frente a sí historias
e incidencias sin faltar nada,
así habita el poeta
un mundo imaginario.
No creas lo que dice,
mas déjate llevar
por el vuelo de las palabras
que, no por falso, es menos
real que el otro:
vive un momento el sueño
de la felicidad.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 4
Les aranyes filaven
palaus de rei,
estances que empresonen
passos d’hivern.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Tal com al cinema, quan un
seu al seient i veu
passar al davant històries
i facècies, amb ets
i uts i plors i riures,
així el poeta viu
a un món imaginari.
No et creguis el que diu,
però deixa´t portar
pel vol de les paraules,
que, no per fals, és menys
real que l’altre:
viu un moment el somni
de la felicitat.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 4
Las arañas hilaban
palacios de rey,
estancias que aprisionan
pasos de invierno.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Como en el cine, en que uno
se sienta en la butaca y ve
pasar frente a sí historias
e incidencias sin faltar nada,
así habita el poeta
un mundo imaginario.
No creas lo que dice,
mas déjate llevar
por el vuelo de las palabras
que, no por falso, es menos
real que el otro:
vive un momento el sueño
de la felicidad.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 4
Les aranyes filaven
palaus de rei,
estances que empresonen
passos d’hivern.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Tal com al cinema, quan un
seu al seient i veu
passar al davant històries
i facècies, amb ets
i uts i plors i riures,
així el poeta viu
a un món imaginari.
No et creguis el que diu,
però deixa´t portar
pel vol de les paraules,
que, no per fals, és menys
real que l’altre:
viu un moment el somni
de la felicitat.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
Hoy a las 14:55 por Maria Lua
» Metáfora. Poemas sobre cuadros. Diego Rivera. Hombre cargando alcatraces (1944)
Hoy a las 14:34 por cecilia gargantini
» Khalil Gibran (1883-1931)
Hoy a las 14:17 por Maria Lua
» Concha Zardoya (1914-2004)
Hoy a las 13:32 por Pedro Casas Serra
» ANGELINA GATELL (1926-2017)
Hoy a las 13:04 por Pedro Casas Serra
» 2014-05-31 ADJETIVOS
Hoy a las 11:56 por Pedro Casas Serra
» Berta Cardoso (Fado Faia)
Hoy a las 10:38 por cecilia gargantini
» POEMAS SIDERALES ( Sol, Luna, Estrellas, Tierra, Naturaleza, Galaxias...)
Hoy a las 10:32 por Maria Lua
» LA POESIA MÍSTICA DEL SUFISMO. LA CONFERENCIA DE LOS PÁJAROS.
Hoy a las 10:15 por Maria Lua
» MAIACOVSKI (1893-1930) Y OTROS POETAS RUSOS, 2
Hoy a las 08:26 por Pascual Lopez Sanchez