Comentari al poema de la Glòria, DOLOR COMÚ:DOLOR COMÚN de Miguel de Unamuno
Cállate, corazón, son tus pesares
de los que no deben decirse, deja
se pudran en tu seno; si te aqueja
un dolor de ti solo no acíbares
a los demás la paz de sus hogares
con importuno grito. Esa tu queja,
siendo egoísta como es, refleja
tu vanidad no más. Nunca separes
tu dolor del común dolor humano,
busca el íntimo aquel en que radica
la hermandad que te liga con tu hermano,
el que agranda la mente y no la achica;
solitario y carnal es siempre vano;
sólo el dolor común nos santifica.
DOLOR COMÚ
He sabut del dolor, dolor de cos
dolor d’amor i el fred dolor de pell
alguns dolors petits i el de la ment
i el de viure amb dolor el camí angost.
Tancada em mi, el faig, si cap, mes gros
hi ha un cert gaudi sentint-me malament
dolor a les cames, al coll i a les dents
tristesa i solitud, nostàlgia i dol.
Aquest dolor inèdit no és sols meu
és el que compartim tots els humans
dels mals menuts fins aquells mals més greus
Els d’absència i de mort. Patim semblant
els que parlem llatí o bé arameu
Maleeixo el dolor que ens fa germans.
El perquè del dolor no ho sap ningú.
Tots el sentim. És el dolor comú.
Poema inspirat en el sonet de Miguel de Unamuno, "Dolor común", està escrit també en forma de sonet, però aquest amb estrambot. Sotmès al corrector (
https://www.softcatala.org/corrector/ ) corregeix les paraules que subratllo ("Tancada
en mi, el faig, si cap,
més gros") i el punt final a la tercera estrofa.
Totes les rimes són consonants per ser totes les paraules agudes (tinc dubtes si el diftong "eu" dels tercets val com paraula aguda)
El tema del poema (com al de l'Unamuno) és el dolor, encara que des de un altra perspectiva: el de l'Unamuno anima a transcendir el dolor personal, egoista, pel compartit, "comú"; el de la Glòria parla d'una experiència del dolor personal (en els quartets) i com es pot generalitzar a tothom, dolor doncs de l'espècie humana (en els tercets i estrambot). El poema de l'Unamuno té un cert caira santurró ("solitario y carnal es siempre vano; / sólo el dolor común nos santifica." ) El de la Glòria és més punyent ("Maleeixo el dolor que ens fa germans.") i menys religiós ("El perquè del dolor no ho sap ningú.")
M'ha agradat molt. Inspirada pel poema de l'Unamuno, el seu és una altra cosa, respon al seu pensament personal i circumstància, li ha sabut donar la volta i acostarlo al pensament del nostre temps.
Una abraçada.
Pere
Hoy a las 15:22 por Pascual Lopez Sanchez
» CLARICE LISPECTOR II ( ESCRITORA BRASILEÑA)
Hoy a las 15:10 por Maria Lua
» Rabindranath Tagore (1861-1941)
Hoy a las 15:04 por Maria Lua
» Yalal ad-Din Muhammad Rumi (1207-1273)
Hoy a las 15:00 por Maria Lua
» CARLOS DRUMMOND DE ANDRADE (Brasil, 31/10/ 1902 – 17/08/ 1987)
Hoy a las 14:58 por Maria Lua
» VICTOR HUGO (1802-1885)
Hoy a las 14:56 por Maria Lua
» DOSTOYEVSKI
Hoy a las 14:52 por Maria Lua
» Khalil Gibran (1883-1931)
Hoy a las 14:48 por Maria Lua
» EDUARDO GALEANO (Uruguay - 1940-2015)
Hoy a las 14:44 por Maria Lua
» Poetas murcianos
Hoy a las 14:42 por cecilia gargantini