Aires de Libertad

¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

https://www.airesdelibertad.com

Leer, responder, comentar, asegura la integridad del espacio que compartes, gracias por elegirnos y participar

Estadísticas

Nuestros miembros han publicado un total de 1037068 mensajes en 47478 argumentos.

Tenemos 1565 miembros registrados

El último usuario registrado es Diana bello

¿Quién está en línea?

En total hay 111 usuarios en línea: 2 Registrados, 1 Ocultos y 108 Invitados :: 2 Motores de búsqueda

Juan Martín, Ramón Carballal


El record de usuarios en línea fue de 1156 durante el Mar 05 Dic 2023, 16:39

Temas similares

Últimos temas

» ELVIO ROMERO (1926-2004)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 08:18 por Pascual Lopez Sanchez

» EDUARDO GALEANO (1940-2015)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 07:23 por Maria Lua

» Dante Alighieri (1265-1321)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 07:10 por Maria Lua

» FRANCESCO PETRARCA (1304-1374)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 07:05 por Maria Lua

» Antonio Ferres (1924-2020)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 06:56 por Pedro Casas Serra

» Jesús Ferrero (1952-
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 06:19 por Pedro Casas Serra

» Jaime Ferran (1928-2016)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 05:22 por Pedro Casas Serra

» 2012-09-22 TU AMOR
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 05:18 por Pedro Casas Serra

» 2012-08-25 EL HOMBRE
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 05:14 por Pedro Casas Serra

» XI. SONETOS POETAS ESPAÑOLES SIGLO XX (VI)
Apocalipsis 21: 8 EmptyHoy a las 01:47 por Lluvia Abril

Marzo 2024

LunMarMiérJueVieSábDom
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Calendario Calendario

Conectarse

Recuperar mi contraseña

Galería


Apocalipsis 21: 8 Empty

    Apocalipsis 21: 8

    Pedro Casas Serra
    Pedro Casas Serra
    Grupo Metáfora
    Grupo Metáfora


    Cantidad de envíos : 44510
    Fecha de inscripción : 24/06/2009
    Edad : 76
    Localización : Barcelona

    Apocalipsis 21: 8 Empty Apocalipsis 21: 8

    Mensaje por Pedro Casas Serra Mar 25 Ene 2022, 04:19

    .


    Apocalipsis 21: 8 Paisa370


    APOCALIPSIS, 21: 8*

    ...…………………Los cobardes e incrédulos, los abominables y homicidas, los fornicarios y
    ...…………………hechiceros, los idólatras y todos los mentirosos tendrán su parte en el lago
    ...…………………que arde con fuego y azufre, que es la muerte segunda.

    ...…………………Apocalipsis, 21: 8

    ...…………………Gloriosa la desventura, compasiva la ceniza,
    ...…………………un altar el sepulcro, en lugar de lamento, memoria,
    ...…………………una alabanza el duelo.

    ...…………………Simónides de Ceos


    FÈLIX DE URGELL, ADOPCIONISTA
    antes de 781-818

    Fèlix de Urgell fue obispo adopcionista
    que afirmaba que Cristo era adoptado
    hijo de Dios, con misión redentora
    pero perfectamente humano.
    En esto se acercaba al Islam
    que decía que Jesús era profeta
    - el último anterior a Mahoma.

    Pero siempre el poder desconfía
    de cualquiera que piense en solitario,
    y como quien posee el poder posee la verdad,
    Roma le convocó para explicarse
    y le hizo abjurar de su ocurrencia.
    Confinado en Lyon, allí murió.


    LA MONJA DE SANT AIMANÇ
    Edad Media

    Yo no elegí el convento,
    soy malmonjada;
    no os extrañe que busque
    bajo las calzas.

    Si el castigo consiste
    en ser echada,
    que le haga buen provecho
    a mi buena ánima.[/center]

    Canción popular:
    Las monjas de Sant Aimanç / todas en la ventana están, / ven venir a un joven galán: / “¿Galán, galán, / / buscáis empleo? / ¿Qué trabajo sabéis hacer?” / “Poner monjas a coucher.” // Cuando llegó fin de año / doce monjas, trece niños / y la priora el más galán.


    CASTIGO DE BERENGUER DE CATELLBISBAL
    Octubre de 1246

    Berenguer de Catellbisbal, fraile dominico,
    traicionó la confianza del rey Jaime I
    comunicando al Papa un secreto de confesión:
    que el rey, enamorado de otra mujer,
    quería repudiar a la reina.
    Jaime, enfadado, lo hizo desterrar.
    Pasado un tiempo, vuelto Berenguer
    a Cataluña sin permiso del rey,
    este lo hizo encarcelar
    y cortar la lengua como escarmiento.


    EXHUMACIÓN DE ARNAU Y ERMESENDA DE CASTELLBÓ
    2 de noviembre de 1269

    Arnau y Ermesenda, de Castellbò vizcondes,
    que a hombres buenos salvaron cuando huían de Francia
    tras sufrir la derrota cátara de Muret,
    juzgados como herejes por el Inquisidor,
    padecieron condena en veredicto póstumo
    después de cuarenta años de su fallecimiento.
    Exhumados sus cuerpos y echados a la pira,
    los dos fueron quemados y aventados sus restos.


    ARNAU DE VILANOVA, HOMBRE DE CIENCIA
    1238-1311

    Nariz aguileña, ojos grandes, labios gruesos y barba cerrada:
    así se representa a Arnau de Vilanova en un retrato del siglo XVI.
    Leía árabe y hebreo - conocía la cábala. Precursor de la ciencia,
    es autor del primer tratado sobre higiene pública y consejos de alimentación.
    Estudió medicina en Montpellier y fue médico de papas y de reyes.
    Esto le permitió hacer algunas locuras. Admirador
    de los fraticelos, los defendió. Como también a los joaquinistas
    que preveían el apocalipsis el año 1345. Proclamó que las obras de caridad
    gustaban más a Dios que las iglesias. La Inquisición lo acusó de alquimista,
    hereje y mago (demonólatra). Y sí que lo fue, pero en la práctica
    medica, la interpretación de los sueños y sus oscuras predicciones.
    A los cinco años de su muerte, un concilio reunido en Tarragona
    condenó sus obras por herejía.


    ESCLAVOS
    Siglos X a XVIII

    5 de junio de 1276
    Yussef Abdarra, judío de Valencia, vende a Pere de Medalia, ciudadano de Barcelona,
    un chico blanco, bautizado de niño, de nombre Abrafim, que proviene de una razia
    que Pedro Ferrandiz, hijo de nuestro señor Rey, hizo ante la Fuente de Rebolledo;
    y también una chica de Penagile, de nombre Uxa. El precio de esta venta
    es de 12 libras reales de Valencia. Dice que estas personas no son robadas,
    estúpidas, forzadas ni arrebatadas a otra persona, ni de paz ni de tregua
    del señor Rey o de algún otro lugar sospechoso.

    Mayo de 1430
    Gabriel Prats, pescador barcelonés, solicitó a la Diputación – que se lo concedió -
    una recompensa de dieciocho florines, porque un día del mes de mayo, mientras pescaba
    en su laúd, con cuatro hombres más, a veinticinco millas de la capital catalana,
    les vino al encuentro otro laúd en el que había tres moros esclavos y cautivos
    que huían del Principado, y, por la gracia de Dios nuestro señor,  ocurrió
    que los dichos pescadores prendieron a los dichos moros y a su laúd, que se defendían
    lanzando piedras que llevaban, con no poco peligro para las personas de los pescadores,
    y al apresar a los moros, los pescadores los pusieron en poder de la Generalidad.

    1451
    Jordi, que tenía unos veinticuatro años y pertenecía a Gaspar Guasch, de Molins de Rei,
    se escapó a mediados del año 1451, y, cuando pasaba por las proximidades de Berga,
    fue capturado. Consiguió escapar de la prisión y atravesando los Pirineos por Andorra,
    entró en el condado de Foix. Allí, casualmente, lo vio Guillem Vilalta, un guarda
    que la Generalidad había colocado en el paso de Querol, en la Cerdaña,
    que detuvo al infeliz tártaro, pese a que ya se hallaba en país extranjero, y lo entregó
    al alcalde de Tarascó de Ariège. Interrogado, confesó quién era y de donde había huido.
    Se escribió a su amo, pero mientras este viajaba para hacerse cargo del esclavo,
    el alcalde de  Tarascó recibió una carta del guarda Vilalta en que este
    le pedía que dejara en libertad al tártaro. Finalmente, Jordi se dirigió a Tolosa,
    punto de reunión y amparo de todos los fugitivos de Cataluña;
    por el camino fue encarcelado en dos lugares más, pero siempre consiguió escapar.


    RAMON DE SAGUÀRDIA, TEMPLARIO
    1314

    Cumplido un año y dos meses de sitio,
    tuve que rendir Miravet
    a las fuerzas del rey Jaime II.

    Después sufrí prisión, indagatorias...

    Pero no consiguieron
    cambiarme las palabras,
    ni que admitiera falsedades
    como querían.

    Al revés que a los socios de Francia,
    abrasados por cosas inimaginables,
    a mí y mis compañeros
    nos absolvieron.


    LA PESTE NEGRA LLEGA A BARCELONA
    Mayo de 1348

    En mayo de 1348, llegó la peste negra a Barcelona. Se sabe ahora
    que había aparecido un año antes en Caffa, fortín de genoveses en Crimea,
    durante su asedio por los tártaros. Pero entonces, se atribuyó en principio
    al envenenamiento de las aguas por los pobres mendigos extranjeros,
    de los cuales los hubo que fueron torturados y quemados; como algunos judíos.
    No se conoce cura para la enfermedad: se hacen sangrías, se queman hierbas,
    las ropas y los bienes de los muertos. Se cree que es un castigo de Dios: se celebran
    procesiones votivas, confesiones y penitencias. Se rompen los caminos,
    se colocan guardianes en las puertas de la ciudad; los que pueden
    - el rey y algunos nobles - van de una villa a otra rehuyendo la epidemia.
    Mueren autoridades y de la población la quinta parte.
    Después, la peste vuelve cada cuatro o cinco años, precedida o seguida
    por el hambre. En agosto de 1362 se produce la mortandad de los niños;
    diez años después, la mortandad de los medios (las personas de mediana edad).
    No es sino a comienzos del siglo XV que el cuerpo humano empieza
    a desarrollar anticuerpos. La población se ha visto reducida a la mitad.
    (En la isla de Cerdeña, por ejemplo, solicitan al Papa que autorice
    casarse entre parientes.) Los pueblos y ciudades se despueblan,
    las tierras cultivadas se hacen bosques. Los vivos hacen suyos los bienes de los muertos,
    crece el nivel de vida. Hasta el siglo XIX, se siguen otras pestes:
    tifus, viruela, difteria, paludismo, disentería, fiebre tifoidea, tuberculosis...
    Y también dolencias no epidémicas: sífilis, males parasitarios, lepra...


    FRAY ANSELMO TURMEDA SE HACE MUSULMÁN
    1387

    Anselmo Turmeda, franciscano mallorquín,
    un hombre inteligente que había estudiado
    en Lérida, París y Bolonia, y escrito muchas obras
    irónicas, satíricas, escépticas y críticas
    - algunas las prohibió la Inquisición -
    con treinta y cinco años se convirtió al Islam.
    En Túnez le conocen con el nombre de Abd Allah
    ibn Abd al-Targuman al-Mayurqui.
    El sultán le acordó cuatro dinares diarios,
    residencia en palacio y matrimonio
    con mujer principal con la que tuvo
    un hijo que llamó Muhammad, y más tarde
    lo designó director de aduanas.
    Su conversión conmocionó todo el mundo cristiano
    y el Papa le ofreció el perdón si volvía.
    No gracias -respondió. Está enterrado en Túnez.


    BAUTISMO DE JUDÍOS
    1391-1492

    5 de agosto de 1391
    Animados por quienes predicaban que todo estaba permitido contra los judíos,
    el sábado, día 5 de agosto, la multitud cayó furiosa sobre la Aljama de Barcelona.
    Corrió la sangre por las calles y dentro de las casas;
    no se respetó a viejos, ni a mujeres, ni a niños.
    Un grito inmenso de angustia y de dolor se elevó al cielo;
    pero nada movió a piedad a los enloquecidos malhechores.
    Los desdichados judíos, para salvarse, pedían ser bautizados.
    Trescientos murieron. La judería no se reharía nunca.

    25 de noviembre de 1412
    Acusado de haber matado a Vidal Petit, un judío gerundense,
    Guillem Serratós, de Franciac, fue condenado a la última pena.
    Cuando el sentenciado estaba al pie de la horca, surgió,
    de entre quienes habían ido a presenciar la ejecución,
    Josep Estruc Benet, prohombre judío, y avanzándose,
    con asombro de todos, rogó al gobernador que liberara al reo,
    que él, inspirado por el Santo Cristo, se convertiría inmediatamente.
    La petición fue atendida al instante y Estruc Benet fue solemnemente bautizado.

    31 de marzo de 1492
    Los reyes Católicos dictaron, el 31 de marzo de 1492,
    el inexorable decreto de expulsión de los judíos, concediéndoles
    el plazo de tres meses para que salieran de la Península
    - donde muchas familias hacía más de cuatro siglos que vivían.
    Abandonados por todos, amenazados con la esclavitud o la muerte,
    los judíos se prepararon para emprender el triste camino del exilio.
    Pero los había que no sabían dejar los lugares queridos:
    en Castilla, en la ciudad de Segovia, los hebreos permanecieron tres días
    en el cementerio de sus antepasados, regando la tierra con su llanto.


    MUERTE DE JUAN DE CANYAMARS
    12 de diciembre de 1492

    Juan de Canyamars, a Fernando el Católico,
    quiso asesinar en la plaza del Rey,
    pero la cadena que llevaba el monarca
    desvió la hoja del cuchillo fatal.
    Hoy llevan a Juan desnudo en un carro:
    le cortan la mano en la plaza del trigo,
    le cortan la otra en la plaza del Born,
    y en la de San Jaime, la nariz y una pierna.
    Le sacan un ojo en la calle Montcada
    y el otro lo hacen detrás de Palacio.
    Los sesos le sacan en la del Obispo.
    Por el Portal Nuevo dejan la ciudad.
    Allí lo lapidan, y lo que de él queda
    queman con el carro. Todo son cenizas.


    LA EXPULSIÓN DE LOS MORISCOS
    1524-1610

    1524
    Mil quinientos veinticuatro. Carlos Quinto, Emperador,
    mandó el bautizo o exilio de los moros catalanes.
    Vivían desperdigados entre Lérida y el Ebro
    y evangelizados fueron por san Vicente Ferrer.
    A los recién bautizados, se les apodó moriscos:
    seguían la catequesis, integraban cofradías,
    confesaban por Cuaresma, oían misas por difuntos,
    mantenían las iglesias y las bulas de cruzada,
    vestían de catalanes y hablaban en catalán.
    Los moriscos catalanes eran pocos y cristianos.

    1544
    Morisquitos de Tortosa
    de ocho años todavía,
    el obispo ha hecho un colegio
    y para allá los envía.

    Donde bendicen la mesa,
    para beber, toman vino,
    en la cena, pies de cerdo,
    y de merienda, tocino.

    Les prohíben las visitas
    de padres y de vecinos,
    si no es delante de un fraile
    y aún así, no es de recibo.

    Les prohíben ir al río
    e ir a la morería,
    leer manuscritos árabes
    o hablar en algarabía.

    A los veinticuatro años
    obtendrá capellanía
    quien valga para sermones,
    y a moriscos se le envía.

    29-05-1610
    Felipe Tercero, rey de España, y Monteleón, virrey de Cataluña, el año del Señor de mil seiscientos diez, decretaron la expulsión de los moriscos a tierras africanas por el puerto de los Alfaques. Salieron los de Lérida escoltados por cien hombres armados. Llevados hasta Mequinenza y puestos en barcazas, fueron conducidos hasta Flix por el Ebro, y siguieron por el río hasta su estuario. En los Alfaques les esperaban las naves para transportarlos a Orán y otros puertos africanos. El padre Aznar Cardona, sobre estas expulsiones dejó escrito:

    “Salieron, pues, los desventurados por sus días señalados por los ministros reales, en orden de processión desordenada, mezclados los de a pie y los de a caballo, yendo unos entre otros, reventando de dolor, y de lágrimas, llevando grande estruendo y confusa vozería, cargados de hijos y mujeres, y de sus enfermos, y de sus viejos y niños, llenos de polvo, sudando y carleando, los unos en carros apretados allí con sus personas, alhajas y baratijas, otros en cabalgaduras con extrañas invenciones y posturas rústicas, en sillones, albardones, espuertas, aguaderas, arrodeados de alforjas, botijas, tañados, cestillos, ropas, sayos, camisas, lienços, manteles, pedaços de cáñamo, pieças de lino, y otras cosas semejantes, cada cual con lo que tenía. Unos yban a pie, rotos, mal vestidos, calçados con una esparteña y un çapato, otros con sus capas al cuello, otros con sus fardelillos, y otros con diversos envoltorios y líos, todos saludando a los que miravan, o encontraban, diziéndoles: -El Señor los en de guarde: -Señores, queden con Dios”.


    SUPLICIO DE JUANA DE RIU
    29 de noviembre de 1539

    Fue Juana de Riu acusada de bruja
    por veintisiete gentes del lugar Bellveí:
    de renegar de Dios, de tratar con el diablo,
    de matar a vecinos y animales del pueblo,
    de tener un muñeco al que clavaba agujas,
    de que le habían visto en el regazo un sapo.
    No compete a los jueces acreditar su culpa,
    es la misma acusada quien lo ha de declarar.

    Le juntaron las manos atadas a la espalda
    con un cordel de cáñamo que colgaba del techo,
    las piernas a una piedra de una arroba de peso
    que después fueron dos. Y lo fueron tensando.
    Pasaron unos días y como aún no hablaba,
    la ataron en un banco con los pies junto al fuego.
    Antes que se quemaran, admitió que era bruja.
    Siguieron el tormento para obtener detalles.


    ANTONIO ROCA, BANDOLERO
    26-06-1546

    Es Antonio Roca un clérigo
    que nacido en mala hora,
    se inició en la mala vida
    por una cuestión de honra.

    Encabeza una cuadrilla
    que se contrata a buen precio,
    así va de villa en villa
    combatiendo por comercio.

    Ha tres días le han sacado
    el traje de capellán,
    de Gerona el mismo obispo
    cumplió con el ritual.

    Un ex cura buena pieza
    dicen que ajusticiarán,
    infiel a la fe católica
    y traidor al rey legal.

    Pero también hay quién dice
    que era un hombre piadoso,
    que a mujeres protegía,
    y con pobres, generoso.

    El verdugo con el hierro
    el cuerpo le va marcando,
    y también con las tenazas
    todo le va pellizcando.

    - Antonio, cuida tu alma
    ahora que vas a morir,
    pide a Dios que te perdone
    para al infierno no ir.

    Cuando llegan a la plaza
    su cabeza van cortando,
    y cuando está ya en el suelo
    su cuerpo van troceando.


    JOAN GORGOLL, VECINO DE PALAMÓS
    1575

    Por mostrar unos naipes,
    que me traje de Francia
    y estimaron impíos,
    me procesaron.

    ¿Que me habría pasado de hallarme protestante?

    Texto de la denuncia: «estando jugando a los naipes unos les dixeron que les daria otros mejores que havia traydo de Francia y los traixo, los quales estavan figurados de figuras en innomia del pontifice y nuestra religión porque en el uno havia pintado un papa y en el otro una muger con un titulo que dezia esta es la papesa y en otro una yglesia ladeada como que se queria caher y los de copas era una custodia y las demas un caliz con una ostia ensima».


    CONDENA DE ANTOINE DE LARDOMENUDO Y DOS MÁS
    Agosto de 1581

    Lardomenudo, Antoine, francés de nacimiento
    - que había residido siete años en Italia,
    lo que de sodomía lo hacía sospechoso -,
    cocinero en la corte del virrey de Valencia,
    fue denunciado por dos chicos de quince años.
    En las declaraciones del juicio se probó
    que había una evidente relación entre ellos:
    se les había visto juntos por Barcelona.
    Declaró un testigo que se acostaban juntos,
    y otro testigo dijo que le habían acosado
    - examinado este, le encontraron señales.
    Se dictó la condena ante el mismo virrey:
    Lardomenudo fue sentenciado a la hoguera;
    un muchacho a azotes y a ser marcado a fuego;
    y el otro, deportado. A las costas, los tres.


    GRATINIANA BUSTAMANTE, GITANA
    1608

    No recuerdo a quién ni qué
    le presagié;
    ni cuanto le cobré
    por mirarle las rayas de la mano.

    Pero sí que recuerdo los cincuenta
    latigazos y destierro
    a que la Inquisición de Barcelona
    me condenó.



    EL GENERAL MORAGUES
    27-05-1715

    - Madre, ¿de quién es la cabeza,
    en esa jaula,
    sobre la puerta
    de la ciudad?

    - Es de alguien que luchó
    contra Felipe Quinto,
    y al acabar la guerra
    fue desmembrado.

    - Y esta mujer, ¿qué hace,
    un día y otro,
    junto a la puerta
    de la ciudad?

    - Añora al general
    que combatió,
    leal a su palabra
    hasta el final.


    DOMINGO BADIA "ALI BEY", VIAJERO
    1766-1818

    Domingo Badia, hijo del secretario del gobernador militar
    de Barcelona, fue un aventurero, espía y viajero,
    que dominaba el árabe. Haciéndose pasar por príncipe abasí,
    sedujo a los árabes por sus conocimientos matemáticos,
    siendo el primer occidental que pisó la Meca,
    un lugar prohibido a los infieles. Acusado de hereje, de musulmán,
    de incircunciso, de judío, de afrancesado y de masón a su regreso a España,
    se fue a Francia, donde escribió un libro sobre sus viajes:
    Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie
    pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807,
    editado en París en 1814, que, traducido al inglés, al alemán y al italiano
    logró un gran éxito. Murió en camino de nuevo hacia Damasco.


    LOS AMIGOS FIELES DE NAPOLEÓN
    1809

    El año mil ochocientos nueve, en Barcelona,
    en el discurso de apertura de la logia
    masónica Los amigos fieles de Napoleón
    - formada casi toda por franceses
    de las tropas de ocupación - se dijo:
    “Reservado también os estaba iluminar
    con la luz de la razón a un pueblo
    esclavo de mentiras, ídolo de prejuicios
    y ciego por el fanatismo. Acabáis de poner
    las inquebrantables columnas de la filosofía
    sobre las ruinas del error y de la Inquisición...”
    Esta logia desapareció cuatro años después,
    cuando las tropas francesas dejaron el país.


    MARIANO CUBÍ, FRENÓLOGO
    1801-1875

    ……………...……«El hombre que de buena fe abraza una causa filosófica…
    ……………...……tiene que bendecir los embates que lo obligan a explicarla...»
    ……………...……MARIANO CUBÍ

    Sostenía que las funciones del cerebro se asientan
    en áreas determinadas, cosa que hoy ha demostrado
    la ciencia, y que el mayor o menor desarrollo
    de estas zonas puede determinar la conducta presente
    o futura de una persona. La medida de las áreas del
    cerebro se hacía, como no podía ser de otro modo en aquella
    época, desde el exterior, calibrando la forma del cráneo.
    Y las conclusiones tanto servían para la criminalística
    como para la educación. La Iglesia, escamada ante el
    determinismo, que al marcar un camino para cada
    persona imposibilitaba la redención, combatió
    la frenología, y a los frenólogos. En mayo de 1847
    Mariano Cubí fue detenido en La Coruña y procesado
    por el Tribunal Eclesiástico de Santiago de Compostela.
    Tras permanecer cautivo once meses fue liberado sin cargos.


    ROSENDO ARÚS, FILÁNTROPO
    1845-1891

    Hijo de comerciante, dicen que Rosendo Arús
    era persona ingenua y bienintencionada.
    Creó la biblioteca Arús, en el paseo de san Juan
    de Barcelona, que posee un importante
    fondo sobre movimiento obrero, progresismo
    y masonería. Era masón del grado 33 en la logia
    La Fraternidad, con el nombre iniciático de Fivaller.
    El catolicismo individual no es contrario al progreso,
    sino la jerarquía de la Iglesia católica
    que no permite el libre pensamiento
    - decía.
    Sobre la escalinata de entrada a la biblioteca
    hay una reproducción, a menor escala,
    de la Estatua de la Libertad de Nueva York.


    HUMBERTO TORRES, EDUCADOR SEXUAL
    1879-1955

    ……..……….....….¡Morir debe ser bello, deslizar sin esfuerzo
    ……………………en nave sin timón, remos, ni vela,
    ……………………ni lastre de recuerdos!
    ……………………MÀRIUS TORRES

    Médico, hijo y padre de médico, ingresó en la Academia de Higiene
    en 1911 con un innovador discurso sobre educación sexual.
    Fue alcalde de Lérida de 1917 a 1920, el primero por sufragio
    popular. Interesado, como su padre y su hijo Màrius,
    en la metapsíquica (fenómenos paranormales) escribió un trabajo
    sobre la inmortalidad humana. Al acabar la guerra se tuvo que exiliar en Francia
    dejando ingresado en el sanatorio de Puigdolena, en Sant Quirze de Safaja,
    a su hijo Màrius, médico como él y poeta, que murió tuberculoso en 1942.
    Vuelto a Cataluña desde el exilio en 1953, murió dos años después.


    FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR DE UNA RELIGIÓN
    1882-1962

    ……………...……En el momento de ser liberado saludó al
    ……………...……director de la prisión diciéndole:
    ……………...……—Bien, entonces yo me voy. ¿Usted se queda?

    Nunca se sabe si Francesc Pujols habla en broma o en serio. Disecciona con acierto
    la historia de las religiones (y de la filosofía). Los perseguidos, escribe, "solo suelen tener
    bastante creatividad al principio de un movimiento
    ". La sangre de los mártires igual hace triunfar
    la verdad que la mentira. Pretende fundar una religión que supere los problemas que plantean
    las tres grandes religiones monoteístas: una religión científica: la hiparxiologia, tratado
    o conocimiento de la existencia. En su concepción, Jesús es una especie de aficionado como
    creador de una religión, a pesar de que es un "excelente poeta" y un buen predicador
    de una moral universal. No está mal observado. La moral evangélica es tan simple
    y profunda que no se puede rebatir, y Pujols la asume. Pero añade la particularidad
    catalana: una tierra de ciencia, no de creencia, que por consiguiente tendría que rechazar
    el catolicismo, que es enemigo natural del conocimiento porque todo lo basa en la fe.
    Otro hallazgo: Cataluña como tubo de ensayo de una visión científica, y a la vez moral,
    de la vida, que supere las herencias medievales, pero mantenga los valores universales
    de la “buena gente”, la solidaridad y el pacto. La pregunta es: lo decía como experimento,
    como diversión, o era su aportación a la tradición cultural catalana. Pero en la posguerra
    se queda solo, no es momento para andarse con bromas.


    CAYETANO RIPOLL, HEREJE
    31-07-1886

    Cayetano Ripoll, maestro de escuela, cuarenta y ocho años,
    nacido en Lérida, buena persona, desprendido y amante de su prójimo,
    según sus coetáneos, fue acusado de hereje por la Santa
    Inquisición de Valencia: No cree en Jesucristo, la eucaristía,
    la Encarnación del Hijo de Dios, la Trinidad, ni en la virginidad
    de la Virgen María, ni en los Santos Evangelios, ni en la Iglesia,
    ni en la infalibilidad; no cumple con la Pascua, no permite a los niños
    decir "Ave María Purísima”, ni persignarse, ni adorar al Santísimo
    llevado a los enfermos; dice que no hace falta ir a misa.
    Penado como hereje contumaz por la Junta de Fe, librado a la Justicia,
    fue ahorcado ante el mercado de Valencia. Metido su cuerpo en una cuba
    pintada con llamas, que tiraron al río, fue después enterrado fuera del cementerio,
    el día treinta y uno de julio de mil ochocientos ochenta y seis.


    JOSÉ BOSCH PLANAS, REPATRIADO
    03-05-1899

    El martes, a primera hora de la mañana,
    se suicidó en Santa Coloma de Farnés,
    en la masía Can Caterines del Sot, donde vivía,
    un repatriado de la guerra de Cuba,
    José Bosch Planas, de veinticuatro años,
    soltero, disparándose un tiro a la cabeza.
    El suicida tenía en la mano izquierda un pequeño crucifijo,
    y a los pies, un revólver Smith sin una bala.
    Instruidas por el Juzgado las diligencias,
    al atardecer se llevó el cuerpo al cementerio.
    Se ignoran los motivos que llevaron al infeliz
    a tomar tan extrema decisión. D.E.P.


    ANTONI TEJEDOR, FUSILADO
    1940

    Antoni  Tejedor, vecino de Manlleu,
    una villa no muy alejada
    de la frontera con Francia,
    creía que era inocente de toda fechoría,
    y al acabar la guerra civil
    se quedó con su familia.

    Pero fue condenado y fusilado
    por lo que decían en su denuncia:
    Según rumores fidedignos,
    presenció el asesinato
    del jefe de requetés
    de esta localidad.



    QUICO SABATER, MAQUIS
    1960

    La guerra
    no acabó para mí el año 39
    sino al ser traicionado en el 60,
    cuando guardias civiles me mataron
    junto a Bañolas.

    Y vosotros diréis:
    - ¿Si ibas tirando tiros,
    qué esperabas?

    - Fue por la libertad por lo que yo luché,
    para acabar con la tiranía.


    SONIA RESCALVO ZAFRA, TRANSEXUAL
    6-10-1991

    Sonia, nacido José, a los dieciséis años, dejó su Cuenca natal
    huyendo de su familia, para buscar el anonimato en la ciudad de Barcelona,
    donde actuó durante algún tiempo en el teatro Arnau del Paralelo. Más tarde,
    cayó en la prostitución y la indigencia, y a los cuarenta y cinco años dormía al raso.
    Aquella noche, Sonia y su amiga Doris fueron a dormir al quiosco de música
    que hay en la explanada frente al gran surtidor del parque de la Ciudadela. Ya dormían,
    cuando las encontraron seis jóvenes, de dieciséis y diecisiete años, miembros de los Chicos Locos,
    un grupo neonazi de forofos del Barça que aquella noche habían decidido "tocar el tambor",
    es decir dar puntapiés con sus botas reforzadas con puntas de hierro contra los "bultos"
    con aspecto de travestis que encontraran. Doris sobrevivió por casualidad.
    Miguel, un indigente tuerto que dormía cerca de ellas, perdió el único ojo
    con el que veía y quedó ciego. Sonia murió de una lluvia de patadas
    en la cabeza y un bastonazo en el pecho dado con un palo de escoba.


    EL NEGRO DE BAÑOLAS
    1830-2000

    En Bañolas había un negro,
    ¡en un museo, claro!
    Parece que era jefe de una tribu,
    un hombre bosquimano.
    Unos galos lo habían desenterrado
    y luego disecado.
    Lo exhibían con otros animales,
    ¡embalsamados, claro!
    Darder, veterinario, interesado,
    luego se lo compró,
    y en Barcelona, en una vitrina,
    un tiempo lo exhibió.
    Más tarde, al pueblo de Bañolas
    lo quiso regalar.
    Un médico negro lo vio un día,
    se llegó a horrorizar.
    Le pareció reconocerse él mismo
    al mirar el cristal.
    El médico inició una campaña,
    lo empezó a denunciar.
    Decían en el pueblo: Es nuestro icono.
    No lo querían dar.
    El escándalo llegó hasta la ONU,
    al mismo Cofi Anan.
    No estaba bien así exhibir a un negro,
    ¡ni menos disecar!
    Medió el gobierno del Sr. Aznar:
    ¡Se había de entregar!
    En Madrid no sabían cómo hacerlo:
    ¿Qué tenían que dar?
    La ropa: el taparrabos, el tocado,
    optaron por guardar.
    De adornos, el escudo y la lanza,
    lo iban a desnudar.
    La piel estaba hecha unos zorros,
    ¡no se podía mostrar!
    Metieron cuatro huesos en la caja,
    todo lo que quedó,
    y lo enviaron rápido a Botswana,
    donde se le enterró.


    ROSARIO ENDRINAL, SIN TECHO
    16-12-2005

    Rosario Endrinal, una indigente de cincuenta y un años,
    vivía en un cajero de la Caixa, en San Gervasio, Barcelona.
    A la una y media de la madrugada, fue insultada y agredida
    por Oriol Plana i Ricard Pinilla, jóvenes de buena familia,
    de ideas neonazis, que habían ya atacado a otros indigentes
    de los cuales decían que "no eran personas". La mujer logró
    echarlos y cerró la puerta con la aldaba. Dos horas más tarde
    volvieron con un menor al que la víctima no conocía, y se
    escondieron mientras este pedía a Rosario que le abriera. Así
    consiguieron volver a entrar y agredir a la indigente con un palo
    y un tubo de cartón. Al rato regresaron provistos de un bidón
    de disolvente cogido de un andamio, abocaron el líquido
    al habitáculo y arrojaron encima un cigarro encendido.
    Sufrió Rosario quemaduras en el 65% de su cuerpo.
    Llevada al hospital, murió al día siguiente.


    INMIGRANTES
    25-10-2021

    No ha salido en la tele ni en los diarios: En esta parte
    de la ciudad, todavía hay solares sin edificar. En uno de ellos,
    pequeño, situado junto a la vía del tren, se instaló hace un año
    una colonia de inmigrantes, ocultos tras un seto y unos biombos.
    Desde fuera casi no se les veía, pero alguien se dio cuenta y, aprovechando
    la noche, prendió fuego. Aquella vez, los inmigrantes lo advirtieron, apagaron el fuego
    y lograron salvar el habitáculo. El pasado lunes fue peor.
    Al día siguiente, al pasar por allí, todo eran cenizas. Quién lo hizo
    se esforzó en que no quedara nada. Después de una semana, hoy, he visto
    que los servicios de limpieza han allanado, aseado y vallado el terreno.
    ¡Cómo si nada hubiera ocurrido! Solo faltan las flores.


    Apocalipsis 21: 8 Paisa724


    UN ALTAR

    Para los perseguidos los libres los distintos
    para los que no eligieron el silencio
    ni la cárcel ni el exilio ni la muerte
    para aquellos que no tienen un refugio
    espíritus sin norte que vagando
    por los aires no encuentran sepultura
    construimos con versos un altar.


    Pedro Casas Serra, Apocalipsis 21:8 (17-08 a 04-11-2021)

    **Para confeccionar estos poemas, he recogido información de diversos libros y artículos de internet. No me es posible enumerarlos, por lo que lo hago constar.


    *


    APOCALIPSI, 21: 8*

    ……………...……Els covards, els incrèduls, els assassins, els que cometen immoralitats sexuals,
    ……………...……els que practiquen la bruixeria, els que adoren ídols i tots els mentiders, a ells
    ……………...……els tocarà anar al llac de sofre ardent, que és la segona mort.

    ……………...……Apocalipsi, 21: 8

    ……………...……Gloriosa la desventura, compassiva la cendra,
    ……………...……un altar el sepulcre, en lloc de lament, memòria,
    ……………...……una lloança el duel.

    ……………...……Simònides de Ceos


    FÈLIX D'URGELL, ADOPCIONISTE
    abans del 781-818

    Va ser Fèlix d'Urgell un bisbe adopcioniste
    que creia que era Crist fill adoptat
    de Déu, amb missió redemptora
    però perfectament humà.
    Amb això s'acostava a l'Islam
    que deia que Jesús era només profeta
    - l'últim anterior a Mahoma.

    Però el poder sempre se'n malfia
    d'aquell que pensa en solitari,
    i com qui té el poder té la veritat,
    Roma el cridà a capítol
    i el va fer abjurar de les seves facècies.
    Confinat a Lió, allà morí.


    LA MONJA DE SANT AIMANÇ
    Edat mitjana

    No vaig triar el convent,
    soc malmonjada;
    no us estranyi que busqui
    sota les calçes.

    Si el castic consisteix
    a ser expulsada,
    que li faci profit
    a la meva ànima.

    Cançó popular:
    Les monges de Sant Aimanç / totes en ventana estan, / veuen venir un jove galant: / “Galant, galant, / / busqueu lloguer? / De quina feina sabeu fer?” / “De posar monges a coucher.” // Quan vingué el cap de l’any / dotze monges, tretze infants / i la priora el més galant.


    CASTIC DE BERENGUER DE CASTELLBISBAL
    Octubre de 1246

    Berenguer de Castellbisbal, frare dominic,
    traí la confiança del rei Jaume I
    comunicant al Papa un secret de confessió:
    que el rei, enamorat d'una altra dona,
    volia repudiar a la reina.
    Enfadat, Jaume el va desterrar.
    Al cap d'un temps, tornat Berenguer
    a Catalunya sense el permís del rei,
    aquest el va fer empresonar
    i tallar la llengua com escarment.


    EXHUMACIÓ D'ARNAU I ERMESSENDA DE CASTELLBÓ
    2 de novembre de 1269

    Arnau i Ermessenda, de Castellbò vescomtes,
    protectors dels bons homes que fugiren de França
    després de la desfeta dels càtars a Muret,
    processats com a heretges pel Gran Inquisidor,
    varen ser condemnats en veredicte pòstum
    quan feia quaranta anys que ja s’havien mort.
    Desenterrats els cossos i posats a la pira,
    tots dos van ser cremats i esventades les cendres.


    ARNAU DE VILANOVA, HOME DE CIÈNCIA
    1238-1311

    Nas aquilí, ulls grossos, llavis molsuts i barba-serrada:
    així és representat Arnau de Vilanova en un retrat del segle XVI.
    Llegia l’àrab i l’hebreu - coneixia la càbala. Precursor de la ciència,
    és autor del primer tractat sobre la higiene pública i consells d'alimentació.
    Va estudiar medicina a Montpeller i fou metge de papes i de reis.
    Això li va permetre fer algunes bogeries. Admirador
    dels fraticels, els defensà. Com també als joaquinistes que preveien
    l'apocalipsi pel 1345. Proclamà que les obres de caritat
    plaïen més a Déu que els temples. La Inquisició l'acusà d'alquimista,
    gran herètic i mag (demonòlatre). I sí que ho fou, però en la pràctica
    mèdica, la interpretació dels somnis i les seves fosques prediccions.
    Cinc anys després de la seva mort, reunit un concili a Tarragona
    va condemnar les seves obres per heretgia.


    ESCLAUS
    Segles X a XVIII

    5 de juny de 1276
    Yussef Abdarra, jueu de València, ven a Pere de Medalia, ciutadà de Barcelona,
    un noi blanc, batejat de petit, de nom Abrafim, que prové d'una cavalcada
    que Pedro Ferrandiz, fill del senyor Rei, va fer davant la Font de Rebolledo;
    com també una noia de Penagile, de nom Uxa. El preu d'aquesta venda
    és de 12 lliures reials de València. Diu que aquestes persones no són robades,
    estúpides, forçades ni arrabassades a una altra persona, ni de pau ni de treva
    del senyor Rei o d'algun altre lloc sospitós.

    Maig 1430
    En Gabriel Prats, pescador barceloní, sol·licità a la Diputació – que li va concedir -
    una recompensa de divuit florins, perquè mentre pescava en el seu llaüt, amb quatre
    homes més, un cert dia del mes de maig, a vint-i-cinc milles de la capital catalana,
    els hi va venir a l'encontre un llaüt en què hi havia tres moros esclaus i captius
    que fugien del Principat, i, obrant-hi el nostre senyor Déu, es va seguir
    que els dits pescadors prengueren els dits moros i el seu llaüt, que es defensaven
    dispara'n pedres que tenien, amb no poc perill de les persones dels pescadors,
    i en ser presos els moros, els pescadors posaren aquells en poder del General.

    1451
    Jordi, que tenia uns vint-i-quatre anys i pertanyia a Gaspar Guasch, de Molins de Rei,
    es va escapolir a mitjans de l’any 1451 i, quan passava per la rodalia de Berga,
    va ser capturat. Va aconseguir escapar de la presó i, tot travessant els Pirineus
    per Andorra, va entrar al comtat de Foix. Allà el va veure casualment Guillem Vilalta,
    un guarda que la Generalitat havia ubicat al pas de Querol, a la Cerdanya,
    que va detenir l'infeliç tàrtar, tot i que ja era en un país estranger, i el va lliurar
    al batlle de Tarascó de l'Ariège. Interrogat, confessà qui era i d'on havia fugit.
    Es va escriure al seu amo, però mentre aquest viatjava per fer-se càrrec de l'esclau,
    el batlle de Tarascó va rebre una carta del guarda Vilalta en què aquest
    li demanava que deixés en llibertat el tàrtar. Finalment, Jordi es va dirigir
    a Tolosa, punt de reunió i empara de tots els fugitius de Catalunya; pel camí
    va ser empresonat en altres dos indrets, si bé sempre va tenir traça per evadir-se.


    RAMON DE SAGUÀRDIA, TEMPLER
    1314

    Complert un any i dos mesos de siti,
    vaig haver de rendir Miravet
    a les forces del rei Jaume II.

    Després patí presó, interrogatoris...

    Però no van aconseguir
    canviar-me les paraules,
    ni fer-me reconèixer falsedats
    tal com volien.

    A diferència dels templers de França,
    cremats per coses inimaginables,
    a mi i els meus companys
    ens absolgueren.


    LA PESTA NEGRA ARRIBA A BARCELONA
    Maig de 1348

    El maig de 1348, la pesta negra arribà a Barcelona. Ara se sap
    que havia aparegut un any abans a Caffa, fortí dels genovesos a Crimea,
    durant el seu assetjament pels tàrtars. Però llavors es va atribuir
    a l'enverinament de les aigües pels pobres mendicants estrangers,
    dels quals va haver que foren torturats i cremats; com també alguns jueus.
    No es coneix cap remei per a la malaltia: es fan sagnies, es cremen herbes,
    les robes i pertinences dels difunts. Es creu castic de Déu: es celebren
    processons expiatòries, confessions, penitències. Es trenquen els camins,
    es col·loquen guardians a les portes de la ciutat; els que poden
    - el rei i els nobles - van d'una vila a l'altre fugint de l'epidèmia.
    Moren autoritats de Barcelona i una cinquena part de població.
    Després, la pesta torna cada quatre o cinc anys, precedida o seguida
    de la fam. L'agost de 1362 es produeix la mortaldat dels infants;
    deu anys després, la mortaldat dels mitjans (les persones de mitjana edat).
    No és sinó a començaments del segle XV que el cos humà comença
    a desenvolupar anticossos. La població s'ha reduït a la meitat.
    (A l'illa de Sardenya, per exemple, sol·liciten al Papa que autoritzi
    el matrimoni entre parents.) Els pobles i ciutats resten deserts,
    les terres conreades es fan boscos. Els vius es queden amb els béns dels morts,
    creix el nivell de vida. Fins al segle XIX, a aquesta pesta li seguiran d'altres:
    tifus, verola, diftèria, paludisme, disenteria, febre tifoidal, tuberculosi...
    I també malalties no epidèmiques: sífilis, mals parasitaris, lepra...


    FRA ANSELM TURMEDA ES FA MUSULMÀ
    1387

    Anselm Turmeda, franciscà de Mallorca,
    un home intel·ligent que havia estudiat
    a Lleida, a París i a Bolonya, i escrit algunes obres
    iròniques, satíriques, escèptiques i crítiques
    - alguna li prohibí la Inquisició -,
    als seus trenta-cinc anys es convertí a l'Islam.
    A Tunis se'l coneix amb el nom d'Abd Allah
    ibn Abd al-Targuman al-Mayurqui.
    El sultà li acordà quatre dinars diaris,
    habitatge a palau i matrimoni
    amb dona principal que infantà
    un fill dit Muhammad, i temps després
    l'anomenà cap de les duanes.
    La seva conversió commocionà als cristians
    i el Papa li oferí el perdó si tornava.
    No gràcies -respongué. Està enterrat a Tunis.


    BAPTISME DE JUEUS
    1391-1492

    5 d'agost de 1391
    Atiats pels que predicaven que tot era permès contra els jueus,
    el dissabte, dia 5 d'agost, la multitud va caure furiosa sobre el Call de Barcelona.
    La sang va córrer pels carrers i a dins les cases;
    hom no va respectar vells, dones ni criatures.
    Un crit immens d'esglai i de dolor va pujar fins al cel,
    però res no va moure a pietat als malfactors enfollits.
    Els malaurats jueus, per salvar-se, demanaven ser batejats.
    Tres-cents varen morir. El Call no es refaria mai.

    25 de novembre de 1412
    Condemnat a la darrera pena Guillem Serratós, de Franciac,
    acusat d'haver mort un jueu gironí, Vidal Petit,
    quan el sentenciat era al peu de la forca, va sortir
    d'entre els qui havien anat a presenciar l'execució,
    Josep Estruc Benet, prohom jueu, i avançant-se,
    amb astorament de tothom, pregà al governador que alliberés el reu,
    que ell, inspirat pel Sant Crist, es convertiria immediatament.
    La petició fou atesa tot seguit i Estruc Benet fou solemnement batejat.

    31 de març de 1492
    Els reis Catòlics varen dictar, el 31 de març de 1492,
    l'inexorable decret d'expulsió dels jueus, concedint-los
    el termini de tres mesos perquè sortissin de la Península
    - on moltes famílies feia més de quatre segles que hi vivien.
    Abandonats de tothom, amenaçats amb l'esclavatge o la mort,
    els jueus varen preparar-se per a emprendre el trist camí de l'exili.
    Però n'hi havia que no sabien deixar els llocs estimats:
    a la ciutat de Segòvia, a Castella, els hebreus varen romandre tres dies
    en el cementiri de llurs passats, regant la terra amb els seus plors.


    MORT D'EN JOAN DE CANYAMARS
    12 de desembre de 1492

    En Joan de Canyamars, a Ferran el Catòlic,
    va voler matar a la plaça del Rei,
    però el collaret que duia el monarca
    va desviar la fulla del coltell fatal.
    Duen ara en Joan, tot nu dalt d'un carro:
    li tallen la mà a la plaça del blat,
    l'altra mà li tallen a la plaça Nova
    i el nas i la cama a la de Sant Jaume.
    Al carrer Montcada li treuen un ull
    i l'altre li treuen a Rere Palau.
    El cervell li treuen al carrer del Bisbe.
    Surten de la ciutat pel Portal Nou.
    Allà el lapiden, i el que resta d'ell
    cremen amb el carro. Sols queden les cendres.


    L’EXPULSIÓ DELS TAGARINS
    1524-1610

    1524
    El mil cinc-cents vint-i-quatre, Carles Cinquè, Emperador,
    manà bateig o expulsió dels moros de Catalunya.
    Estaven prou escampats per valls del Segre i de l'Ebre
    i evangelitzats van ser pel pare Vicenç Ferrer.
    Els que foren batejats, es digueren tagarins:
    seguien la catequesi, integraven confraries,
    confessaven per Quaresma, deien misses pels difunts,
    mantenien les esglésies i les butlles de creuades,
    vestits a la catalana, parlaven el català.
    Els moriscos catalans eren pocs i bons cristians.

    1544
    Dels tagarins de Tortosa
    es vol fer-ne capellans,
    el bisbe ha fet un col·legi
    per als que tenen vuit anys.

    On beneeixen la taula
    i prenen vi en els menjars,
    brenen tall de cansalada
    i peus de porc per sopar.

    No poden rebre visites
    de pares ni de veïns,
    si de cas, davant d'un clergue
    i encara molt poc sovint.

    No es poden banyar en el riu
    ni visitar moreria,
    ni llegir llibres en àrab
    ni parlar en algaravia.

    El que valgui per l'estudi
    sortirà de capellà
    quan compleixi els vint-i-quatre,
    per fer de morisc cristià.

    29-05-1610
    Sent Felip el Tercer, rei d'Espanya, i Monteleón, virrei de Catalunya, l'any del Senyor de mil sis-cents deu es dictà l'expulsió dels tagarins a terres africanes, des del port dels Alfacs. Els de Lleida, van sortir escortats per cent homes armats. Portats a Mequinensa i pujats en barcasses, van ser conduïts després per l’Ebre fins a Flix, on seguiren pel riu fins al seu estuari. Als Alfacs, els esperaven les naus per portar-los a Orà i altres ports africans. El pare Aznar Cardona, d'aquestes expulsions, va deixar escrit:

    “Salieron, pues, los desventurados por sus días señalados por los ministros reales, en orden de processión desordenada, mezclados los de a pie y los de a caballo, yendo unos entre otros, reventando de dolor, y de lágrimas, llevando grande estruendo y confusa vozería, cargados de hijos y mujeres, y de sus enfermos, y de sus viejos y niños, llenos de polvo, sudando y carleando, los unos en carros apretados allí con sus personas, alhajas y baratijas, otros en cabalgaduras con extrañas invenciones y posturas rústicas, en sillones, albardones, espuertas, aguaderas, arrodeados de alforjas, botijas, tañados, cestillos, ropas, sayos, camisas, lienços, manteles, pedaços de cáñamo, pieças de lino, y otras cosas semejantes, cada cual con lo que tenía. Unos yban a pie, rotos, mal vestidos, calçados con una esparteña y un çapato, otros con sus capas al cuello, otros con sus fardelillos, y otros con diversos envoltorios y líos, todos saludando a los que miravan, o encontraban, diziéndoles: -El Señor los en de guarde: -Señores, queden con Dios”.


    SUPLICI DE JOANNA DE RIU
    29 de novembre de 1539

    Va ser Joanna de Riu acusada de bruixa
    per vint-i-set veïns del lloc de Bellveí:
    de renegar de Déu, de fer-s'ho amb el diable,
    d'haver mort a persones i animals del veïnat,
    de tenir-hi un ninot al qual clavava agulles,
    de què li havien vist a la falda un gripau.
    No correspon als jutges provar la seva culpa,
    la mateixa acusada ho ha de declarar.

    Li ajuntaren les mans lligades a l'esquena
    amb un cordill de cànem que penjava del sostre,
    les cames a una pedra d'una roba de pes
    que després van ser dos. I van anar tibant.
    Passaren uns quants dies i com no deia res,
    van lligar-la en un banc amb els peus vora el foc.
    Abans no li cremessin, acceptà que era bruixa.
    Van prosseguir el turment per treure'n més detalls.


    ANTONI ROCA, BANDOLER
    26-06-1546

    És l'Antoni Roca un clergue
    que ha tingut molt mala sort,
    va estrenar-se en mala vida
    per una qüestió d'honor.

    Encapçala una quadrilla
    i els serveis lloga a bon preu,
    així va de vila en vila
    combatent per tot arreu.

    Tres dies fa que li han tret
    les ordres de capellà,
    vingué el bisbe de Girona
    i el va secularitzar.

    Un exmossèn mala peça
    diuen que ajusticiaran,
    un traïdor a la fe catòlica
    i un malfactor al rei cristià.

    Però també hi ha qui diuen
    que era un home pietós,
    que a les dones protegia,
    i amb els pobres, generós.

    El botxí, amb ferro roent,
    tot el cos li va marcant,
    com també amb les tenalles
    amb força el va pessigant.

    - Antoni, cuidat de l'ànima
    ara que vens a morir,
    demana-li a Déu perdó
    si l'infern no vols patir.

    En arribar a la plaça,
    el cap li acaben tallant,
    i quan el cap és a terra
    el cos li van trossejant.


    JOAN GORGOLL, VEÍ DE PALAMÓS
    1575

    Per mostrar un joc de cartes,
    que havia portat de França
    i semblà irreverent,
    em varen processar.

    Que no m’haguessin fet si m'haguessin pres per protestant?

    Text de la denúncia: «estando jugando a los naipes unos les dixeron que les daria otros mejores que havia traydo de Francia y los traixo, los quales estavan figurados de figuras en innomia del pontifice y nuestra religión porque en el uno havia pintado un papa y en el otro una muger con un titulo que dezia esta es la papesa y en otro una yglesia ladeada como que se queria caher y los de copas era una custodia y las demas un caliz con una ostia ensima».


    CONDEMNA D'ANTOINE DE LARDOMENUDO I ALTRES DOS
    Agost de 1581

    Lardomenudo, Antoine, d'origen francès
    - que havia viscut set anys a Itàlia,
    la qual cosa ja el feia sospitós de sodomia -,
    cuiner del virrei a la cort de València,
    va ser denunciat per dos nois de quinze anys.
    A les declaracions del judici es provà  
    que hi havia una clara relació entre ells
    - se'ls havia vist junts a Barcelona.
    Digué un testimoni que dormien plegats
    i un altre que l'havien assetjat
    - examinat pels metges, li trobaren senyals.
    La condemna es dictà davant del virrei:
    Lardomenudo anà directe a la foguera;
    un dels xicots a assots i a ser marcat amb ferro;
    l'altre a ser deportat. Els tres, les costes.


    GRATINIANA BUSTAMANTE, GITANA
    1608

    No recordo a qui ni que
    li vaig pronosticar,
    ni quan li vaig cobrar
    per mirar-li les ratlles de la mà.

    Però si recordo les cinquanta
    fuetades i desterrament
    que la Inquisició de Barcelona
    em va imposar.



    EL GENERAL MORAGUES
    27-05-1715

    - Mare, ¿de qui és el cap,
    dins d'una gàbia,
    sobre la porta
    de la ciutat?

    - És d'un que va lluitar
    contra Felip Cinquè,
    i en acabar la guerra
    el van esquarterar.

    - I la dona, ¿que fa,
    un dia i l’altre,
    sota la porta
    de la ciutat?

    - Es plany pel general
    que va combatre,
    fidel a sa paraula
    fins al final.


    DOMÈNEC BADIA "ALI BEI", VIATGER
    1766-1818

    Domènec Badia, fill del secretari del governador militar
    de Barcelona, va ser un aventurer, espia i viatger,
    que dominava l'àrab. Fent-se passar per príncep abbàssida,
    va seduir als àrabs pels seus coneixements de matemàtiques
    i és el primer occidental que trepitjà la Meca,
    un lloc prohibit als infidels. Acusat d'heretge, de musulmà,
    d'incircumcís, de jueu, d'afrancesat i de maçó al seu retorn a Espanya,
    va marxar a França, on va escriure un llibre dels seus viatges:
    Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie
    pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807,
    editat a París el 1814, que, traduït a l'anglès, a l'alemany i a l'italià
    aconseguí un gran èxit. Va morir fent camí de nou cap a Damasc.


    ELS AMICS FIDELS DE NAPOLEÓ
    1809

    L'any mil vuit-cents nou, a Barcelona,
    al discurs d'obertura de la lògia
    maçònica Els amics fidels de Napoleó
    - formada quasi tota per francesos
    de les tropes d'ocupació - es va dir:
    “També us estava reservat il·luminar
    amb la llum de la raó a un poble
    esclau de mentides, ídol de prejudicis
    i cec pel fanatisme. Acabeu de posar
    les indestructibles columnes de la filosofia
    sobre les runes de l'error i de la Inquisició...”
    La lògia va desaparèixer quatre anys després,
    quan les tropes franceses deixaren el país.


    MARIÀ CUBÍ, FRENÒLEG
    1801-1875

    ……………...……«L'home que de bona fe abraça una causa filosòfica...
    ……………...……ha de beneir els embats que l'obliguen a explicar-la...»
    ……………...……MARIÀ CUBÍ

    Sostenia que les funcions del cervell s'assenten
    en àrees determinades, cosa que avui ha demostrat
    la ciència, i que el major o menor desenvolupament
    d'aquestes zones pot determinar la conducta present
    o futura d'una persona. La mesura de les àrees del
    cervell es feia, com no podia ser altrament en aquella
    època, des de l'exterior, calibrant la forma del crani.
    I les conclusions tant servien per a la criminalística
    com per a l'educació. L'Església, escamada davant
    del determinisme, que en marcar un camí per a cada
    persona impossibilitava la redempció, va combatre
    la frenologia, i no cal dir els frenòlegs. El maig de 1847
    Marià Cubí fou detingut a La Corunya i processat
    pel Tribunal Eclesiàstic de Santiago de Composte-la.
    Després de romandre captiu onze mesos fou alliberat
    sense càrrecs.


    ROSSEND ARÚS, FILANTROP
    1845-1891

    Fill de botiguer, diuen que Rossend Arús
    era persona ingènua i benintencionada.
    Creà la biblioteca Arús, al passeig de sant Joan
    de Barcelona, que posseeix un important
    fons sobre moviment obrer, progressisme
    i maçoneria. Era maçó del grau 33 a la lògia
    La Fraternitat, amb el nom iniciàtic Fivaller.
    El catolicisme individual no és contrari al progrés,
    sinó la jerarquia de l'Església catòlica
    que no permet el lliure pensament
    - deia.
    Dalt de l'escalinata d'entrada a la biblioteca
    hi ha una reproducció, a menor escala,
    de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York.


    HUMBERT TORRES, EDUCADOR SEXUAL
    1879-1955

    ………....………….Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
    …………………….en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
    …………………….ni llast de records!
    …………………….MÀRIUS TORRES

    Metge, fill i pare de metge, va ingressar a l'Acadèmia d'Higiene
    l'any 1911 amb un innovador discurs sobre educació sexual.
    Va ser paer en cap a Lleida del 1917 al 1920, el primer per sufragi
    popular. Interessat, com el seu pare i el seu fill Màrius,
    en la metapsíquica (fenòmens paranormals) va escriure un treball
    sobre la immortalitat humana. En acabar la guerra es va haver d'exiliar a França
    deixant ingressat al sanatori de Puigdolena, a Sant Quirze de Safaja,
    el seu fill Màrius, metge com ell i poeta, que morí tuberculós l'any 1942.
    Tornat a Catalunya des de l'exili l'any 1953, morí dos anys després.


    FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR D'UNA RELIGIÓ
    1882-1962

    ……………...……En el moment de ser alliberat va saludar
    ……………...……al director de la presó dient-li:
    ……………...……—Bé, així jo me'n vaig. Vostè es queda?

    Francesc Pujols no se sap mai si parla de broma o seriosament. Disseca amb bon ull
    la història de les religions (i de la filosofia). Els perseguits, escriu, "només solen tenir
    força creadora al principi d'un moviment"
    . La sang dels màrtirs tant fa triomfar la veritat
    com la mentida. Pretén fundar una religió que superi els problemes que plantegen
    les tres grans religions monoteistes: una religió científica: la hiparxiologia, tractat
    o saber de l'existència. En la seva concepció, Jesús és una mena d'aficionat com
    a creador d'una religió, malgrat que és un "excel·lent poeta" i un bon predicador
    d'una moral universal. No està pas mal vist. La moral evangèlica és tan simple
    i profunda que no es pot rebatre, i Pujols l'assumeix. Però hi afegeix la particularitat
    catalana: una terra de ciència, no pas de creença, que per tant hauria de rebutjar
    el catolicisme, que és enemic natural del coneixement perquè tot ho basa en la fe.
    Una altra troballa: Catalunya com a tub d'assaig d'una visió científica, i alhora moral,
    de la vida, que superi les herències medievals, però mantingui els valors universals
    de la “bona gent”, la solidaritat, el pacte. La pregunta és: ho deia com a provatura,
    com a diversió, o era la seva aportació a la tradició cultural catalana. És a la postguerra
    quan es queda sol, no és temps per fer broma.


    GAIETÀ RIPOLL, HERETGE
    31-07-1886

    En Gaietà Ripoll, mestre d'escola, de quaranta-vuit anys,
    nascut a Lleida, qualificat de bo, d'estimar al pròxim i de després
    pels seus contemporanis, fou acusat d'heretgia per la Santa
    Inquisició a València: No creu en Jesucrist, l'eucaristia,
    l'Encarnació del Fill de Déu, la Trinitat, ni en la virginitat
    de la Mare de Déu, ni en els Sants Evangelis, ni en l'Església,
    ni en la infal·libilitat; no compleix amb la Pasqua, no deixa als nens
    dir "Ave Maria Puríssima", ni persignar-se, ni adorar al Santíssim
    que duen als malalts; diu que no és necessari d'anar a missa.
    Condemnat com heretge contumaç per la Junta de Fe, lliurat a la Justícia,
    va ser penjat davant el mercat a València. Ficat el cos en una bota
    pintada amb flames, que llençaren al riu, fou enterrat després fora del cementiri,
    el dia trenta-u de juliol de mil vuit-cents vuitanta-sis.


    JOSEP BOSCH PLANAS, REPATRIAT
    03-05-1899

    Dimarts, a primera hora del matí,
    se suïcidà a Santa Coloma de Farnés,
    al mas de Can Caterines del Sot, on vivia,
    un repatriat de la guerra de Cuba,
    Josep Bosch Planas, de vint-i-quatre anys,
    solter, disparant-se un tret al cap.
    El suïcida tenia a la mà esquerra un petit crucifix,
    i als peus, un revòlver Smith sense una bala.
    Instruïdes pel Jutjat les diligencies,
    al capvespre es dugué el cos al cementiri.
    S'ignoren els motius que portaren l'infeliç
    a prendre tan extrema decisió. E.P.D.


    ANTONI TEJEDOR, AFUSELLAT
    1940

    Antoni Tejedor, veí de Manlleu,
    una vila no gaire allunyada
    de la frontera amb França,
    creia que era innocent de tota malifeta,
    així que, en acabar la guerra civil,
    es quedà amb la família.

    Però fou condemnat i afusellat
    pel que deia la seva denúncia:
    Según rumores fidedignos,
    presenció el asesinato
    del jefe de requetés
    de esta localidad.



    QUICO SABATER, MAQUIS
    1960

    La guerra
    no va acabar per a mi l'any 39
    sinó l'any 60 sent delatat,
    quan la guàrdia civil em va matar
    prop de Banyoles.

    I vosaltres direu:
    - Si anaves tirant trets,
    que pretenies?

    - És per la llibertat que vaig lluitar,
    per acabar amb la tirania.


    SÒNIA RESCALVO ZAFRA, TRANSSEXUAL
    6-10-1991

    Sònia, nascut Josep, a setze anys, va deixar la seva Conca natal
    fugint de la seva família, per buscar l'anonimat a la ciutat de Barcelona,
    a on va actuar durant algun temps al teatre Arnau del Paral·lel. Més tard,
    va caure en la prostitució i la indigència, i als quaranta i cinc anys dormia al ras.
    Aquella nit, Sonia i la seva amiga Doris van anar a dormir al quiosc de música
    que hi ha a l'esplanada davant del gran sortidor del parc de la Ciutadella. Ja dormien,
    quan les van trobar sis joves, d'entre setze i disset anys, membres dels Boixos Nois,
    un grup neonazi de fanàtics del Barça que aquella nit havien decidit "tocar el tambor",
    és a dir donar puntades de peu amb les seves botes reforçades amb puntes de ferro
    contra els "bonys" amb aspecte de travestis que trobessin. Doris va sobreviure
    per casualitat. Miquel, un indigent borni que dormia prop d'elles, va perdre
    l'únic ull amb el qual veia i quedà cec. Sònia va morir d'una pluja de
    puntades al cap i una bastonada al pit amb un pal d'escombra.


    EL NEGRE DE BANYOLES
    1830-2000

    A Banyoles tenien un negre,
    al seu museu, és clar!
    Sembla que era el cap d'una tribu,
    un home bosquimà.
    Uns francesos l'havien desenterrat
    i el varen dissecar.
    L'exhibiren amb altres animals,
    embalsamats, és clar!
    Darder, un veterinari, interessat,
    més tard el va comprar.
    A Barcelona, rere d'una vitrina,
    un temps el va ensenyar.
    En acabat, al poble de Banyoles
    els ho va regalar.
    Un dia el veié un metge negre
    i quedà horroritzat!
    Li semblà veure's a si mateix
    mirant-se en un mirall.
    El metge orquestrà una campanya
    i ho va denunciar.
    El poble deia que era la seva icona,
    no el volien deixar.
    L'escàndol va arribar fins a l'ONU,
    al mateix Cofi Anan:
    No estava bé exhibir així a un negre,
    ni menys embalsamat!
    Intervení el govern del Sr. Aznar:
    S'havia de tornar!
    A Madrid no sabien pas com fer-ho:
    Que havien d'entregar?
    Optaren per guardar la vestimenta:
    lligadura, tapall.
    Com els vidrets, l'escut, també la llança...
    L'anaven despullant.
    La pell estava realment que feia pena,
    talment com un parrac!
    Ficaren quatre ossos a la capsa
    - tot el que va quedar -,
    i ho enviaren de pressa a Botswana,
    on el van enterrar.


    ROSARIO ENDRINAL, SENSE-SOSTRE
    16-12-2005

    Rosario Endrinal, una indigent de cinquanta-un anys, vivia
    a un caixer de la Caixa, a Sant Gervasi, barri de Barcelona.
    A quarts de dues de la matinada, va ser insultada i agredida
    per Oriol Plana i Ricard Pinilla, dos joves benestants, d'idees
    neonazis, que havien ja atacat a altres indigents, dels quals
    deien que "no eren persones". La dona aconseguí foragitar-los
    i tancà la porta amb el llisquet. Dues hores després, van tornar
    amb un menor que la víctima no coneixia, i es van amagar
    mentre l'adolescent demanava a Rosario que l’obrís. Així
    aconseguiren tornar a entrar i agredir a la indigent amb un pal
    i un tub de cartó. Una estona més tard van tornar-hi amb un bidó
    de dissolvent que havien agafat d'una bastida, van abocar el
    contingut a l'habitacle i hi van tirar al damunt un cigarret encès.
    Rosario va patir cremades al 65% del seu cos. Portada a l'hospital,
    va morir l'endemà.


    IMMIGRANTS
    25-10-2021

    No ha sortit a la tele ni als diaris: A aquesta part
    de la ciutat, encara hi ha solars no edificats. En un d'ells,
    petit, situat al costat de la via del tren, es va instal·lar fa un any
    una colònia d'immigrants, rere d'una bardissa i paravents.
    Des de fora quasi no se’ls veia, però algú ho va copsar i, aprofitant
    la nit, hi calà foc. Aquell cop, els immigrants s'adonaren, apagaren el foc
    i aconseguiren salvar l'habitacle. Dilluns passat va ser
    pitjor. L'endemà, en passar, tot eren cendres. Qui ho va fer
    s'esforçà en què no en quedés res. Avui, després d'una setmana, he vist
    que els serveis de neteja han aplanat, endreçat i tancat el terreny.
    Com si no hagués passat res! Només falten les flors.


    UN ALTAR

    Per als perseguits els lliures els distints
    per als que no triaren el silenci
    ni la presó ni l’exili ni la mort
    per aquells que no tenen un refugi
    esperits sense nord que vagant
    per l’aire no troben sepultura
    construïm amb els versos un altar.


    Pere Casas Serra (Apocalipsi 21:8 (17-08 a 04-11-2021)[/i]

    **Per a confeccionar aquests poemes, he recollit informació de diferents llibres i articles d'internet. No m'és possible enumerar-los, per la qual cosa ho faig constar.

      Temas similares

      -

      Fecha y hora actual: Jue 28 Mar 2024, 09:33