.
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 2
No amo
nada más, sino la sombra
viajera de una nube.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
¿Cómo haré para enganchar los trozos
desmenuzados, dispersos por la sala?
Esta mañana, se me ha roto la vida.
Corría tan aprisa que no he visto
el jabón en el suelo, he resbalado y ¡ay!,
me cayó de las manos. Así pasó.
No sé que hacer. Observo los trocitos,
desesperado. Querría reunirlos.
¡Son tantos! Y me veo pequeño en cada uno.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 2
No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Com ho faré per enganxar els pedaços
esmicolats, esparsos per la cambra?
Aquest matí se m’ha trencat la vida.
Corria tan de pressa que no he vist
el sabó a terra, he relliscat i ai!,
m’ha caigut de les mans. Així ha passat.
I ara no sé què fer. Miro els trossets,
desesperat. Voldria rejuntar-los.
Són tants! I a cada un em veig petit.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 2
No amo
nada más, sino la sombra
viajera de una nube.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
¿Cómo haré para enganchar los trozos
desmenuzados, dispersos por la sala?
Esta mañana, se me ha roto la vida.
Corría tan aprisa que no he visto
el jabón en el suelo, he resbalado y ¡ay!,
me cayó de las manos. Así pasó.
No sé que hacer. Observo los trocitos,
desesperado. Querría reunirlos.
¡Son tantos! Y me veo pequeño en cada uno.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 2
No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Com ho faré per enganxar els pedaços
esmicolats, esparsos per la cambra?
Aquest matí se m’ha trencat la vida.
Corria tan de pressa que no he vist
el sabó a terra, he relliscat i ai!,
m’ha caigut de les mans. Així ha passat.
I ara no sé què fer. Miro els trossets,
desesperat. Voldria rejuntar-los.
Són tants! I a cada un em veig petit.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
Hoy a las 05:35 por Pedro Casas Serra
» ANTOLOGÍA DE GRANDES POETAS HISPANOAMÉRICANAS
Hoy a las 01:50 por Pascual Lopez Sanchez
» MAIACOVSKI (1893-1930) Y OTROS POETAS RUSOS, 2
Hoy a las 01:47 por Pascual Lopez Sanchez
» POESÍA INUI (Esquimal) // OTROS PUEBLOAS NATIVOS
Hoy a las 01:20 por Pascual Lopez Sanchez
» CÉSAR VALLEJO (1892-1938)
Hoy a las 01:02 por Pascual Lopez Sanchez
» ELVIO ROMERO (1926-2004)
Hoy a las 00:55 por Pascual Lopez Sanchez
» POESÍA SOCIAL XIX
Ayer a las 23:21 por Lluvia Abril
» POETAS LATINOAMERICANOS
Ayer a las 22:11 por Maria Lua
» MARIO QUINTANA
Ayer a las 19:12 por Maria Lua
» CECILIA MEIRELES
Ayer a las 18:55 por Maria Lua