.
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 3
Sigue
en mis dedos la rosa
que cogí.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Cuando siento que pasaron los días
en que corría el agua a borbotones
por mi interior, y que a veces, me cuesta
recordar los momentos en que fui feliz,
pienso que ahora mismo
hay jóvenes que hacen el amor.
Cuando llegue la muerte
que todo lo despide y descabeza,
no conservaré mundo, nombre o cuerpo
sino solo palabras.
Procuro que, por eso, sean de amor.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 3
Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Quan sento que passaren els dies
en què corria l’aigua a borbollades
per dintre meu, i que a voltes em costa
membrar les voltes que vaig ser feliç,
penso que ara mateix
hi ha joves que estan fent l’amor.
Quan m’arribi la mort
que tot ho foragita i tot ho escapça,
no servaré ni món, ni nom, ni cos,
sinó tan sols paraules.
Procuro, per això, siguin d’amor.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 3
Sigue
en mis dedos la rosa
que cogí.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Cuando siento que pasaron los días
en que corría el agua a borbotones
por mi interior, y que a veces, me cuesta
recordar los momentos en que fui feliz,
pienso que ahora mismo
hay jóvenes que hacen el amor.
Cuando llegue la muerte
que todo lo despide y descabeza,
no conservaré mundo, nombre o cuerpo
sino solo palabras.
Procuro que, por eso, sean de amor.
Pedro Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
*
PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU
EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 3
Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.
SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera
Quan sento que passaren els dies
en què corria l’aigua a borbollades
per dintre meu, i que a voltes em costa
membrar les voltes que vaig ser feliç,
penso que ara mateix
hi ha joves que estan fent l’amor.
Quan m’arribi la mort
que tot ho foragita i tot ho escapça,
no servaré ni món, ni nom, ni cos,
sinó tan sols paraules.
Procuro, per això, siguin d’amor.
Pere Casas Serra (Siento pasar el tiempo. Poemas reunidos 1987-2023)
Hoy a las 08:50 por Maria Lua
» POEMAS SIDERALES ( Sol, Luna, Estrellas, Tierra, Naturaleza, Galaxias...)
Hoy a las 08:03 por Maria Lua
» OH PUEBLO ISRAELÍ, ¿NO TE AVERGÜENZA...
Hoy a las 07:13 por Pedro Casas Serra
» 2014-02-20 A LIL MILAGRO RAMÍREZ
Hoy a las 05:53 por Pedro Casas Serra
» 2014-02-10 UN CORO
Hoy a las 05:48 por Pedro Casas Serra
» NO A LA GUERRA 3
Hoy a las 05:35 por Pedro Casas Serra
» ANTOLOGÍA DE GRANDES POETAS HISPANOAMÉRICANAS
Hoy a las 01:50 por Pascual Lopez Sanchez
» MAIACOVSKI (1893-1930) Y OTROS POETAS RUSOS, 2
Hoy a las 01:47 por Pascual Lopez Sanchez
» POESÍA INUI (Esquimal) // OTROS PUEBLOAS NATIVOS
Hoy a las 01:20 por Pascual Lopez Sanchez
» CÉSAR VALLEJO (1892-1938)
Hoy a las 01:02 por Pascual Lopez Sanchez